Terrassa,
1920-2017
La mamà reposa al llit. Té els ulls oberts, però la seva respiració és massa dificultosa. La vida s’escola a poc a poc. Alguna cosa està a punt d’acabar-se. Sabíem prou que un dia se n’aniria, però no hi pensàvem: ella era allí, envellint lentament, però sempre afectuosa, atenta, no queixant-se mai. Un tenia vagament la impressió que no se n’aniria… I ara és la fi. La respiració curta em demostra que cada vegada és més lluny. El silenci reprèn i la vida s’escola a poc a poc. Ara tot calla. Ja no es mou res. La respiració lleugera es para. Ella espera la visita del Senyor. No, la mort del cristià no és trista. És bonic de tenir, com la mare, una llarga vida darrere d’un anar-se’n, quan la seva hora ha arribat i la seva obra és acabada. La mamà, que estàvem contents de tenir-la entre nosaltres, ja no és aquí. Ella es troba ara a la llum. Coneix la gran pau de la llum.
La joia d’envellir,
Leclercq, Jaques.
Adaptació personalitzada per Núria G-C M., d’alguns fragments del llibre.